Història del municipi

Els vestigis més antics del terme de Villalonga es concentren en zones com el Pla de la Llacuna, amb enterraments i restes del període paleolític i neolític, així com ceràmica amb decoració peinada i sílex.

El 1240, en la conquesta de les terres valencianes, el rei Jaume I va prendre possessió del territori i va concedir-lo a Diego López III de Haro. Posteriorment els senyorius es van transmetre a la família Romaní i, des de 1603, al comte de Villalonga, fins que l’època moderna va modificar les propietats.

Després de l’expulsió dels moriscos (1609), les terres abandonades es van repoblar amb cristians, i es redactà la “Carta-Pobla” el 26 de gener de 1612 per establir les condicions de les noves poblacions.

L’urbanisme del poble actual es va modelar sobre l’antic traçat musulmà, amb carrers estrets i caserius tradicionals com Cais, La Font i La Alcúdia.